dissabte, 4 de juliol del 2009
RAONS PER VEURE L'ESPECTACLE.4
La il·luminació i el vestuari
Ulls de bruixa requeria un treball complex i ric d'il·luminació i vestuari. No es tractava de reconstruir la imatge del primer terç del segle XVII, sinó de la visió d'aquell temps. Les visions no són documents històrics. L'August Viladomat i la Joana Giol han sabut crear l'atmosfera onírica en un espai escènic realitzat per Lluís Nadal, "Koko" i Montse Baeza.
RAONS PER VEURE L'ESPECTACLE.3
El compositor. Paco Viciana
La música és un element essencial de l'obra. No subratlla res, dialoga amb els personatges i amb l'acció. Paco Viciana ha fet un treball excel·lent.
La música d'Ulls de bruixa encara no està editada. Com a mostra del talent de Paco Viciana ens podem aproximar al seu últim treball, una simfonia, Tanausú, que ha admirat totes les persones implicades en la seva gravació. Se'n pot veure un reportatge a http://www.vimeo.com/4372186
Pàgina web: www.pacoviciana.com
La música és un element essencial de l'obra. No subratlla res, dialoga amb els personatges i amb l'acció. Paco Viciana ha fet un treball excel·lent.
La música d'Ulls de bruixa encara no està editada. Com a mostra del talent de Paco Viciana ens podem aproximar al seu últim treball, una simfonia, Tanausú, que ha admirat totes les persones implicades en la seva gravació. Se'n pot veure un reportatge a http://www.vimeo.com/4372186
Pàgina web: www.pacoviciana.com
RAONS PER VEURE L'ESPECTACLE.2
Una obra premiada.
"Vaig acabar la primera redacció del text teatral el 1997. La vaig enviar amb el títol de El somni de Perot Rocaguinarda, al Premi Ciutat d’Alcoi. El jurat, format, entre d’altres, per Manuel Molins, Guillem Jordi Graells, Pere Planella i Pablo Ley va valorar-la molt positivament, la va declarar finalista i en va recomanar la publicació.
Però l’obra encara no estava a punt. Com va comentar-me Sergi Belbel, tenia una primera part molt bona, però no mantenia la intensitat fins el final. Abans de tornar a escriure el text, em vaig proposar definir millor el punt de vista i, sobretot, el marc estètic en el qual podia resultar efectiva i memorable. El primer text plantejava un perill: que se’n fes una lectura hagiogràfica, pseudo-històrica, o, pitjor, edulcorada, com correspondria a un musical.
Vaig trigar quasi tres anys a trobar el marc. A partir d’aquell moment, tot va ser harmònic.
Per estrany que pugui semblar, l’obra va definir-se després de submergir-me en el Quixot, de estudiar a fons la pintura de Caravaggio i de Velazquez i de veure unes quantes vegades Eyes Wide Shut, de Stanley Kubrick. Les constants del seu cinema i la manera com les articula i les recrea en aquesta obra mestra orientaven la reescriptura i la imaginació de la posta en escena. El text tenia consistència i la tensió durava fins el final. És així com va arribar als Premis Octubre de 2003 i en Carles Alfaro, en Manuel Molins i en Rodolf Sirera, van considerar que es mereixia el guardó. En una conversa llarga, intensa i estimulant, en Manuel Molins em va retreure que no hagués encertat el títol. Tenia raó, faltava el detall que tancaria el procés de l’escriptura vuit anys després d’haver concebut la història. El títol havia de reflectir el canvi de punt de vista. L’obra no és la mirada del bandoler Perot Rocaguinarda, sinó de Clàudia, la bruixa condemnada a percebre el futur i a no poder fer res per evitar la devastació que s’anuncia. És la mirada de Cassandra".
JOAN SOLANA I fIGUERAS
"Vaig acabar la primera redacció del text teatral el 1997. La vaig enviar amb el títol de El somni de Perot Rocaguinarda, al Premi Ciutat d’Alcoi. El jurat, format, entre d’altres, per Manuel Molins, Guillem Jordi Graells, Pere Planella i Pablo Ley va valorar-la molt positivament, la va declarar finalista i en va recomanar la publicació.
Però l’obra encara no estava a punt. Com va comentar-me Sergi Belbel, tenia una primera part molt bona, però no mantenia la intensitat fins el final. Abans de tornar a escriure el text, em vaig proposar definir millor el punt de vista i, sobretot, el marc estètic en el qual podia resultar efectiva i memorable. El primer text plantejava un perill: que se’n fes una lectura hagiogràfica, pseudo-històrica, o, pitjor, edulcorada, com correspondria a un musical.
Vaig trigar quasi tres anys a trobar el marc. A partir d’aquell moment, tot va ser harmònic.
Per estrany que pugui semblar, l’obra va definir-se després de submergir-me en el Quixot, de estudiar a fons la pintura de Caravaggio i de Velazquez i de veure unes quantes vegades Eyes Wide Shut, de Stanley Kubrick. Les constants del seu cinema i la manera com les articula i les recrea en aquesta obra mestra orientaven la reescriptura i la imaginació de la posta en escena. El text tenia consistència i la tensió durava fins el final. És així com va arribar als Premis Octubre de 2003 i en Carles Alfaro, en Manuel Molins i en Rodolf Sirera, van considerar que es mereixia el guardó. En una conversa llarga, intensa i estimulant, en Manuel Molins em va retreure que no hagués encertat el títol. Tenia raó, faltava el detall que tancaria el procés de l’escriptura vuit anys després d’haver concebut la història. El títol havia de reflectir el canvi de punt de vista. L’obra no és la mirada del bandoler Perot Rocaguinarda, sinó de Clàudia, la bruixa condemnada a percebre el futur i a no poder fer res per evitar la devastació que s’anuncia. És la mirada de Cassandra".
JOAN SOLANA I fIGUERAS
dissabte, 6 de juny del 2009
RAONS PER VEURE L'ESPECTACLE.1
La història que explica:
Segle XVII a Catalunya. La Clàudia, una bruixa perseguida per tothom, vol salvar-se i salvar la seva família. Coneix en Perot Rocaguinarda quan és a punt d'acceptar l'indult que el portarà a Nàpols. La Clàudia pensa que només ell pot ajudar-la i utilitza els seus poders per convèncer'l que no se'n vagi. Li fa veure el seu futur. ¿Un gest inútil?
L'autor i director:
Joan Solana
El compositor:
Paco Viciana
El director musical:
David Costa
Les actrius:
Aina Calpe
Roser de Castro
Andrea Portella
Laura Pujolàs
Laia Sorribes
Els actors:
Jordi Cumellas
David Marcè
Pep Muñoz
El Cor de Teatre de Banyoles
Solistes:
Mariona Callís
David Costa
Anna Figueras
Mariona Llagostera
Joan Rigat
Joan Vila
L'Ajudant de direcció:
Laia Alsina
El dissenyador de la il·luminació:
August Viladomat
Els dissenyadors de l'escenografia:
Lluís Nadal, "Koko"
Montse Baeza
La dissenyadora de vestuari:
Joana Giol
La Productora:
Segle XVII a Catalunya. La Clàudia, una bruixa perseguida per tothom, vol salvar-se i salvar la seva família. Coneix en Perot Rocaguinarda quan és a punt d'acceptar l'indult que el portarà a Nàpols. La Clàudia pensa que només ell pot ajudar-la i utilitza els seus poders per convèncer'l que no se'n vagi. Li fa veure el seu futur. ¿Un gest inútil?
L'autor i director:
Joan Solana
El compositor:
Paco Viciana
El director musical:
David Costa
Les actrius:
Aina Calpe
Roser de Castro
Andrea Portella
Laura Pujolàs
Laia Sorribes
Els actors:
Jordi Cumellas
David Marcè
Pep Muñoz
El Cor de Teatre de Banyoles
Solistes:
Mariona Callís
David Costa
Anna Figueras
Mariona Llagostera
Joan Rigat
Joan Vila
L'Ajudant de direcció:
Laia Alsina
El dissenyador de la il·luminació:
August Viladomat
Els dissenyadors de l'escenografia:
Lluís Nadal, "Koko"
Montse Baeza
La dissenyadora de vestuari:
Joana Giol
La Productora:
AL TEATRE GAUDÍ DE BARCELONA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)