Una obra premiada.
"Vaig acabar la primera redacció del text teatral el 1997. La vaig enviar amb el títol de
El somni de Perot Rocaguinarda, al Premi Ciutat d’Alcoi. El jurat, format, entre d’altres, per Manuel Molins, Guillem Jordi Graells, Pere Planella i Pablo Ley va valorar-la molt positivament, la va declarar finalista i en va recomanar la publicació.
Però l’obra encara no estava a punt. Com va comentar-me Sergi Belbel, tenia una primera part molt bona, però no mantenia la intensitat fins el final. Abans de tornar a escriure el text, em vaig proposar definir millor el punt de vista i, sobretot, el marc estètic en el qual podia resultar efectiva i memorable. El primer text plantejava un perill: que se’n fes una lectura hagiogràfica, pseudo-històrica, o, pitjor, edulcorada, com correspondria a un musical.
Vaig trigar quasi tres anys a trobar el marc. A partir d’aquell moment, tot va ser harmònic.
Per estrany que pugui semblar, l’obra va definir-se després de submergir-me en el Quixot, de estudiar a fons la pintura de Caravaggio i de Velazquez i de veure unes quantes vegades
Eyes Wide Shut, de Stanley Kubrick. Les constants del seu cinema i la manera com les articula i les recrea en aquesta obra mestra orientaven la reescriptura i la imaginació de la posta en escena. El text tenia consistència i la tensió durava fins el final. És així com va arribar als Premis Octubre de 2003 i en Carles Alfaro, en Manuel Molins i en Rodolf Sirera, van considerar que es mereixia el guardó. En una conversa llarga, intensa i estimulant, en Manuel Molins em va retreure que no hagués encertat el títol. Tenia raó, faltava el detall que tancaria el procés de l’escriptura vuit anys després d’haver concebut la història. El títol havia de reflectir el canvi de punt de vista. L’obra no és la mirada del bandoler Perot Rocaguinarda, sinó de Clàudia, la bruixa condemnada a percebre el futur i a no poder fer res per evitar la devastació que s’anuncia. És la mirada de Cassandra".
JOAN SOLANA I fIGUERAS
